Capitulos 123456789101112131415
Texto a buscar TodasA qué fin van a veyer a Pedro saltar d’as Ripas, con una empreñatura tan abanzata?A vegatas bi ha sueños que parexen estar a realidat y a vegatas a realidat s’embolica con sueños.Algú coneix algun lloc més bonic que aquest?Anda, que istos vezinos y vezinas mías…Aquests metges tenen molt poder. Encara sort que el meu metge és molt bo. Déu beneeixi al meu metge…Ara, els metges ja no van en mula i la professió de metge està per els terres… Ja no és el que era.Asuntos d’o reinoAuBesó a suya manBrilo en os suyos uellosBueno, millor dito, quí se puede resistir agora a la tuya polideza?Bueno, m’alegro de que o mío reino d’Aragón siga un paradiso d’a tierra por a suya comida.Bueno, soi parato ta que me castigue u me faiga chantache pa no dezir cosa d’a mía epoca en o convento.Bueno, y tamién grazias a tu, Pedro, emos vivito muitos buenos momentos. No te’n olvides, Chuaneta…Com?! Ara comenceu a estimar-me? Jo em pensava que ja m’ estimàveu… He viscut enganyat aquests dies!Com?!Como tu, Antona, que t’ebas olvidato d’o choven sastre d’a fuen.Conèixer millor a Tereseta i arribar al seu cor.Creigo que ye una posibilidat y no pas un feito.Cuántas torres abrán cayito a os tuyos piez? Cuántas fortalezas s’abrán rendito debán de tu? Cuántas mullers plorarán en saper que yes aquí, con nusatras a solas atra vegata?Dar libertat a l’imachinazión.Des de llavors, van decidir viure en el monestir, allunyats de la societat, sense riqueses i van lliurar la seva vida a Déu.Don Severo estaba igual.Dos infanzons que se creyen caballers nomás por portiar espata y amontar a caballo.Els capellans estan obligats a portar una vida de sacrificis.Els metges tenim que treure’ ls del cos humà.En la ziudat de Uesca, a 7 d’aborral de l’año no sé cuántos... Yo, lo chuez d’iste chudizio que firma ista sentenzia, que antimás soi alcalde, correchidor, trebunal y chuez de mils de demandas d’a tierra y d’atros planetas de l’universo… En o pleito d’Almudévar contra o sol d’España, veyendo as prebas y documentos que cada parti m’ha entregato… Declaro, en chustizia, lei, conzenzia, razón y en nombre y voz d’a catolica machestat d’o rei: que a chen d’Almudévar tiene razón en a suya demanda. Una demanda que no ye una fateza, porque o sol leva años cremando a cara a la pobre chen d’iste lugar tan importán. Poderban aber denunziato a o sol antis y no l’han feito. Han endurato años y años de cremazos en a cara… Asinas que no s’atriva o sol a cremar a más personas cuan vaigan ta Uesca u tornen ta Almudévar…En Pere es va assabentar d’ una cosa: una dona rica havia insistit molt al jurat perquè guanyés aquell home.Encara que no t’aiga reconoxito, ya veyes que no t’eba olvidato, ei?Encara se’ n recordaran els francesos de les mosquesEns recorda els nostres orígensÉs millor que no estem junts... Ja ho entendràs quan em coneguis més…EsmonchataEstel de la salutEz acudito a o terrero, bien engañato por Dios. No un corazón, sino dos, nezesitaz caballero.Fem el que podemGarimboliaba sin conisiónGrazias a Dios! Bueno, grazias a Pedro Saputo.Ha merexito a pena ficar-se en a espelunga.Heu perdut el mon i no sabeu si guanyareu el cel!HummmI en Pere va correspondre a TeresetaImagina’ t el que pensarà la gent de nosaltresIxe ombre veyeba muitos tresoros y riqueza en a vuestra nineza y fabeza!Ixo le tirarba valor a o mío libro!Jibo!Jo soc una persona que correspon a les persones que s’ ho mereixen.L'alcalde és el més ximple de tots i el cec el que guia el poble…La gent de la Vila Joiosa és molt viciosa. Hi ha molt de mariner amb la sang calenta… Joves que s’ enamoren molt ràpid… Vells que mengen afrodisíacs…La resta corre al teu compte...La riquesa allunya a les persones de Déu i del món.La teva veritable identitatLe pillo a espata reyal y vos mando a por almas de loguero, porque vos quedaréis sin alma.L’ ésser humà viu dos dies de tristesa i dolors i un dia d’ entreteniment que li treu una mica el dolor…L’alcalde ye o más fato de toz y o ziego qui enfila a o pueblo…Me pienso que sapes fer tot isto, que no?Me volveré una zagala toba y penetrable.Mío rei.No se parexen ni miaja ni cosa. Franchet yera estudián universitaire. Yera muito intelichén, ixo ye verdat, pero cosa que vier con Pedro Saputo.O vin sape encara a vin, o u ye apuntato?Ó, qué recrosiros!Oh mare! Per tu em quedo a Espanya. Per tu no aniré a Itàlia. Per tu no coneixeré Roma, la ciutat dels Cèsars i capital del mon.Os matons yeran más mullers que as matrinas.Os ombres se matan entre ellosParexe que tiengo tres suegras en cuenta d’unaPedro sintió a frior chelador d’a muerte en o suyo interior.Per descomptat tampoc vull viure com els gitanos. Els gitanos no tenen vergonya perquè roben, enganyen i son bruts.Però la temptació va ser més forta que la seva voluntatPerò només estem compromeses, Geminita. Encara seguim solteres. És a dir, que, ara per ara, no tenim cap obligació…Pues la casaré con qui yo quiera, anque no le faiga coscas!Qué curiosa ye a chen. Os suyos estatos d’animo cambian ascape. Fa bels días a chen m’odiaba y agora son toz felizes… Pasan de l’odio a l’amor en segundos.Què queda d’ aquella gran ciutat?Quí como Dios!Rosa ya no le quereba como lo suyo chirmanet u amigo. Rosa le quereba d’tra traza distinta…Sant Perico: Adéu mare! Adéu amors meus! Adéu Aragó! Fins a la tornada!Se trobó con una Chertrudis nuevaSi d’amor ye lo terrero, uno me basta, por Dios. Bien puede servir a dos, si s’ofrexe un caballero.Sí que i veigo lo parexito sí… Os uellos y l’aire d’a mía zinquena abuela bruxa!Si tanto se t’importa lo que digan atros lugars puez ir-te-ne allí con ellos, don Pedro. Dende que has tornato d’o palazio reyal ya no yes o mesmo.Siempre que vienen ombres importans a veyer-nos, te comportas como una muller aspra y impenetrable.Ta pedir protezón y estar a salvo.Te pagaremos una cuartalada d’o que vendasTiens almetas en o porgatorio? Belún d’a tuya familia ha pecau bella vez?Tiens que quitar as almas d’o porgatorioUn día, don Pedro tocó o vigulín. Estió impresionán veyer-lo tocar o esturmén. Yera como escuitar a os anchels. Franchet rascaba un poco as cuerdas…Una m’ has fet i no em faràs dues!Unos uellos que miraban a Pedro d’atra manera…Valenzia ye como un mundo chiquetViure en el claustreY dio un sospiro tan gran y sonoro que parexeba que se l’eban raventato as tripas y se l’esmoscaba l’alma por a boca.Y Pedro en aproveitaba tot lo que podeba, que no yera poco.Ye verdat que aquí veigo a tres ombres, pero en realidat no los veigo.Yes pro listo Pedro
Limpiar